joan descofet i palau, orfe de pare i sota la tutel·la del seu oncle sebastià, un veritable amant de l’art i gràcies a l’esforç d’isabel, la seva mare, aconsegueix esdevenir un mèdicis per cadaqués. aquest enginyer i general dels exèrcits de sa majestat és el reflexa d’un autèntic ideari de modernitat. des del 1760 projecta nombroses obres: carreteres, drassanes, canals i ports, a lleida, santander, amèrica, aguilas, lorca, ayamonte, valència, granada, etc. i fa viatges científics durant el regnat de carles iii. va navegar fins a mallorca, frança i itàlia en llargues expedicions i va creuar loceà fins a l’extrem sud d’amèrica per dibuixar una línia imaginària en plena selva, una línia que des de llavors ha marcat el límit entre argentina i brasil. un general que va canviar els carrers rastellats pels castells, les fortificacions i l’enginyeria civil en el què hauria de ser una llarga llista: canalitzar l’aigua potable a les terres de múrcia, fer els plànols del port de santander, ordenar unes mesures sanitàries estrictes per als carrers de la barcelona de finals del mil set-cents, transformar les 30 llegües que separen barcelona de lleida en una via transitable, defensar l’empordà dels veïns del nord... o bé, si es vol anar més lluny: un home que va a navegar fins a mallorca, frança i itàlia en llargues expedicions i que va creuar l’oceà fins a l’extrem sud d’amèrica per dibuixar una línia imaginària en plena selva, una línia que des de llavors ha marcat el límit entre argentina i brasil.